Bases Concurs Cartells Contra la Violència de Gènere

Reconeixement de l’ajuntament de Canals a jubilats i escolars

El passat divendres dia 7 de juliol es va celebrar l’acte d’entrega de reconeixement  als alumnes de tots els centres de Canals. També en l’acte   es van  lliurar els reconeixements als Mestres que s’han jubilat al llarg del curs 16/17.

Juanma Sancarlos Pla va ser el mestre de l’Escola d’Adults de Canals que van guardonar després de 23 anys de treball a l’Escola.

Al saló d’actes de l’ajuntament  es van reunir tots els guardonats  a més de familiars, mestres i regidors.

L’acte va començar amb la presentació de l’acte a càrrec  d’ Edu Badal , qui va presentar els alumnes guardonats.

En primer lloc van anomenar tots els alumnes de primària. Darrerament  els de secundària i batxiller.

Alguns dels guardonats van agrair el reconeixement per part de l’Ajuntament.

En segon lloc van anomenar l’alumnat de cicles formatius entre les quals es trobava una antiga alumna de l’escola d’adults de Canals , Verónica  Zamora.

De l’escola d’adults de Canals van ser guardonades  Beatriz Ramírez i Emanuela Rovertova.

L’acte, que resultà molt emotiu, es tancà amb la intervenció de l’Alcalde i  Regidor d’Educació . L’Alcalde va destacar l’esforç dels alumnes i professors i  i encoratjà tots els alumnes a seguir l’entrega i treball   dels guardonats. 

JUBILACIÓ DE JUANMA

L’Escola d’adults de Canals homenatja el mestre Juan Manuel Sancarlos Pla en motiu de la seua jubilació després de 30 anys de trajectòria docent.

Aquest curs ha tingut lloc l’homenatge al mestre de l’Escola d’Adults de Canals, Juan Manuel Sancarlos Pla en motiu de la seua jubilació després de 20 anys com a docent en aquesta escola.

Els inicis de les escoles d’adults van estar marcats per una etapa en què la Diputació de Valencia va ser capdavantera en encetar programes d’adults a alguns pobles de la Comunitat Valenciana. Això fa 30 Anys i Juanma va encetar, amb dues companyes més, el programa d’adults de Quatretonda.

Una etapa de profunds canvis polítics i socials va propiciar que es pogués incidir en molts aspectes de l’educació i aquests primers programes d’adults van començar a funcionar arreu de la Comunitat Valenciana incrementant el nombre dels docents contractats per la Diputació i recolzant els programes municipals.

Juanma va començar a Xàtiva amb un programa d’adults que l’ajuntament va posar en marxa al curs 1980/1981.

Des d’aleshores ençà l’educació d’adults caracteritzada per una monotonia tant de continguts com de metodologia, un  equip  fermament implicat, va impulsar una línia pedagògica i un nou estil d’escola que després de lluites i lluites van aprovar la Llei d’adults que ha perdurat fins avui sense ser desenvolupada. Una escola oberta, activa, participativa, innovadora i integradora.

L’acte d’homenatge se celebrarà al pati de l’escola d’adults de Canals al què assistiran representants de tota la comunitat educativa: alumnes, professorat, personal no docent, regidor d’educació, amics…

La segona part de la celebració consistirà en un sopar on es projectarà un audiovisual de la seua vida personal i professional.

El reconeixement social i de tota la comunitat educativa són ara testimoni que els seus anys de trajectòria educativa han arribat a bon port.

Claustre de professores.

VIATGE A ORIOLA

ORIOLA VISTA PELS ALUMNES

Oriola es una ciudad de la provincia de Alicante y capital de la comarca de la Vega Baixa. Vista desde la explanada del monte San Miguel, donde se encuentra el seminario, llama la atención su extensa vega regada por el río Segura.

De Oriola me llamó la atención su luz, sus recoletas plazas y sus calles limpias que invitaban al paseo. A cada paso me encontraba con palacios y monumentos entre los que destacaría el colegio Diocesano de Santo Domingo, con su precioso claustro renacentista; la Catedral dedicada a El Salvador y Santa María de estilo gótico, barroco y renacentista; vestigios de la muralla que defendía la ciudad; y cómo no, la casa museo de Miguel Hernández, en el nº 73 de la calle Arriba. Una casa de una sola planta pero con mucho encanto; bien decorada con objetos de la época. El patio con su higuera, su limonero…                                                                                                                        

¡No me extraña que Miguel estuviera enamorado de su pueblo!                                                                         

A una escuela de adultos le recomendaría una excursión a Oriola. Ser alumna de una escuela de adultos no significa que no interese el arte, la historia o la literatura.                                         Oriola, declarada Conjunto Histórico Artístico  en 1969. Es una de las primeras de España. Posee también un extenso patrimonio cultural, en el que destaca, entre otros, una colección de órganos distribuidos en varias iglesias. La colección está considerada una de las más importantes de Europa.                                                                                     

La ruta de los murales del barrio de San Isidro. Un museo urbano donde pintores y poetas plasman en sus muros y fachadas todo su arte.                                                                       

¡Visitad Oriola no os defraudará!

Os dejo una poesía de Miguel Hernández, en la que invita a visitar su pueblo.

Si queréis el goce de visión tan grata

que la mente a creerlo terca se resista;

si queréis en una blonda catarata

de color y luces anegar la vista;

Si queréis en ámbitos tan maravillosos

Como los que en sueños la alta mente yerra

Revolar en estos versos milagrosos;

Contemplad mi pueblo, contemplad mi tierra.

Miguel Hernández.

Rosa Mª Penalba Places

El día 12 de mayo viajamos a Oriola, uno de los viajes con más poesía, un encanto ya que era el pueblo de Miguel Hernández. Este año se celebra el 75 aniversario  de Miguel Hernández.

              Estuvo bien organizado sin pérdida de tiempo. La llegada a las 10 h al Seminario Diocesano en lo alto del pueblo con una panorámica preciosa. Pudimos visitar la capilla. A las 11h la casa de Miguel Hernández. Las compañeras nos dedicaron  dos poesías, una debajo de la higuera. A continuación  un imponente edificio, el Colegio Diocesano Santo Domingo, del S.XVI, antiguo convento dominico y universidad. Una iglesia preciosa, con frescos maravillosos.

              Los  claustros empedrados circundan un maravilloso jardín. Aquí nos deleitaron con otra poesía.

Un paseo por las calles hasta la Catedral del Salvador y Santa María, la cual es gótica y es la más pequeña de España. A continuación visitamos el Museo de la Muralla. Transporta, a quienes en él se adentren, al pasado islámico de la ciudad. Posee un recorrido de más de 2.200 metros cuadrados.

              A las dos horas recuperamos fuerzas con la comida en un hotel palacete de lujo. A continuación visitamos el barrio de San Isidro decorado con graffitis y leímos una poesía junto al olivar.

              Al regreso en el autobús teníamos la panorámica del Palmeral, declarado bien de interés cultural. Es el segundo palmeral más grande de Europa.

              Un viaje estupendo. Para repetir.

.

     

Merche López

He visitado con mis compañeras de la escuela de adultos Oriola. Me ha gustado mucho la casa de Miguel Hernández. Ver cómo vivían en aquella época a través de los utensilios de cocina, la sencillez de la vivienda, su huerto en la parte trasera de la casa. En el huerto había una Higuera, una pequeña huerta y un corral para animales. Miguel Hernández en sus poesías nos presenta su pueblo, su familia…

            También me impresionó  el barrio de San Isidro, con los grafitis dedicados a él y a sus poesías alegra la visión de un barrio obrero.

            Recomiendo visitar la ciudad, es un pueblo bonito con sus monumentos, catedral, conventos, la casa de Miguel Hernández.

Miguel vivió una época  difícil por la guerra civil. Sus poesías describen su vida. Todo ello unido te transporta a aquella época, que en algunos casos fue bella y en otras muy triste.

Rafa Ridaura

UNA PASSEJADA PER ORIOLA

75 aniversario de la muerte de Miguel Hernández

Este año hemos querido homenajear a la figura de Miguel Hernández con motivo del 75 aniversario de su muerte.

El 28 de marzo se cumplieron 78 años de la muerte del poeta oriolano Miguel Hernández.

Josefina Manresa

Miguel Hernández Gilabert nació en Orihuela el 30 de octubre de 1910 y murió en Alicante el 28 de marzo de 1942. Ha sido incluido en la Generación del 36, aunque mantuvo una gran proximidad y amistad con algunos miembros de la generación del 27, como  Aleixandre, quien profesaba un gran cariño y amor por el poeta de Orihuela. De ahí que Dámaso Alonso lo definiese como “genial epígono” de la Generación del 27.

Tuvo que abandonar los estudios  de forma temprana y ponerse a trabajar cuidando cabras. Sin embargo, su preparación intelectual siguió su curso gracias a las bibliotecas de amigos como Ramón Sijé. Fue un gran lector de la poesía clásica española. En la década de 1930 realiza un viaje a Madrid que le sirve para establecer relación y contacto con los poetas de la época y colaborar en distintas revistas. Al regresar a Orihuela,  escribe Perito en Lunas, que recoge la influencia de sus lecturas de infancia y juventud, así como la de los autores que ha conocido en Madrid. Es de nuevo en esta ciudad donde colabora en la Misiones Pedagógicas de Alejandro Casona y compone hacia 1936 El rayo que no cesa, inspirado en el amor de su vida, Josefina Manresa.

Al finalizar la Guerra Civil Española en 1939 es condenado a muerte por su participación en el bando republicano. Se le conmuta la pena por la de treinta años de cárcel pero, desgraciadamente, muere de tuberculosis el 28 de marzo de 1942 en la prisión de Alicante.

Viento del pueblo (1937),  El hombre acecha (1938),Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941) son otros títulos de su obra poética, alabada y reconocida por escritores como el Premio Nobel Pablo Neruda, quien decía de Miguel Hernández:

“Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!”

Pablo Neruda

Carta de Miguel Hernández a Josefina Manresa

Tengo estos huesos hechos a las penas

Tengo estos huesos hechos a las penas
y a las cavilaciones estas sienes:
pena que vas, cavilación que vienes
como el mar de la playa a las arenas.

Como el mar de la playa a las arenas,
voy en este naufragio de vaivenes,
por una noche oscura de sartenes
redondas, pobres, tristes y morenas.

Nadie me salvará de este naufragio
si no es tu amor, la tabla que procuro,
si no es tu voz, el norte que pretendo.

Eludiendo por eso el mal presagio
de que ni en ti siquiera habré seguro,
voy entre pena y pena sonriendo.

(El rayo que no cesa, 1935

SETMANA CULTURAL

TALLERS  “L’EPA PER A LES CRIATURES”

Els dies 10, 11 i 12 d’abril  celebràrem  a l’escola  la Setmana Cultural.

Es van organitzar uns tallers per als xiquets de tercer de primària de tots els col·legis del poble, on hi havien jocs populars, teatre de titelles en anglés, tallers de manualitats, conta contes en valencià i el racó científic dels experiments.

Els xiquets s’ho van passar d’allò més bé i nosaltres, els monitors, també. Pensem que és molt enriquidor per als escolars que participen en estes activitats, perquè ara ja no gaudeixen d’aquests jocs,  sinó que juguen amb les consoles, ordinadors,... Abans, amb qualsevol cosa ens entreteníem i damunt fèiem esport, no com ara que cada vegada els xiquets estan menys àgils i més obesos.

Es van divertir tant que havien menuts que no volien anar-se’n.

Inma Navalón i Mª José Richart

GES 1 MATÍ

§    TALLER CONTES DE LA IAIA I EL IAIO

Un dels tallers que vam preparar per a la visita dels xiquets i xiquetes de 3er de primària de les escoles de Canals, va ser “Contes de la iaia i el iaio”. Els contes que es van representar van ser: “La gallina dels ous d’or”, a càrrec de Magdalena FRANCÉS PÉREZ i Amelia JUAN CALATAYUD.  Disfressades de gallineta i camperola, van realitzar una teatralització del conte. Majors i menuts ens vam riure un montó!!! 

Així mateix, Antonio SÁEZ MARTÍNEZ, va representar una història per treballar vocabulari i memòria.

Finalment, Mª José ALVENTOSA BELLVER, els va relatar el conte “L’home del sarró”.

§    TALLER DE CLAUERS Un altre dels tallers que van realitat els xiquets i les  xiquetes i xiquets va ser l’elaboració de clauers, a càrrec del grup Ges.-2 Matí. Un taller ben divertit  on cada criatura va realitzar aquest treball manual i es va portar un clauer.         

§    TALLER DEL RACÓ CIENTÍFIC.

Per a realitzar el nostre experiment necessitem una agulla metàl·lica (o un pal de fusta) i un globus.

1. Unfla el globus.

2. Amb un lleuger moviment giratori, insereix l'agulla o el pal de fusta prop del nus del globus.

3. Trau l'agulla per l'extrem oposat al nus.

Amb cura és possible travessar el globus sense que explote.

Explicació
La membrana elàstica del globus no té una tensió uniforme. Prop del nus i en l'extrem oposat la tensió és menor. Per aquest motiu es pot inserir l'agulla sense que explote el globus. En retirar l'agulla el globus es desinfla lentament en eixir l'aire pels dos forats.

Per una altra banda, van fer l’experiment de la llet màgica i l’explosió de olors.

Per a realitzar aquest experiment necessitàrem llet, furgadents, colorant alimentari, detergent i plats.

1. Volca la llet en una safata y afig el colorant alimentari.

2. Agafa un furgadents impregnat amb detergent  i toca les gotes de colorant.

Finalment, observa les diferents formes que apareixen.

El detergent reacciona amb la proteïna de la llet i crea aquests dibuixos màgics.

§    TALLER DE JOCS POPULAR S I TRADICIONALS.

Al llarg del matí els alumnes de diferents centres es divertien dels jocs populars i tradicionals que els alumnes de l’EPA havien preparat per als menuts de les escoles del nostre poble.

 

Els jocs i activitats que es vam portar a terme van ser, per una banda, el joc del mocadoret en el que vam incloure operacions matemàtiques senzilles de sumes, restes, multiplicacions i divisions per a treballar la interdisciplinarietat i les diferents competències que se’ns demana des de la Llei Orgànica Educativa de millora de la qualitat educativa que actualment regeix els centres de primària de la nostra comunitat.

Per un altra banda, també van jugar al cementeri i a les bitlles. Aquest últim joc va ser construït pels alumnes mateix amb material reciclat de tal manera que els participants descobriren les diferents utilitats que poden tindre alguns materials rebutjats.

§    TALLER DE TEATRE EN ANGLÉS.

Durant la Setmana Cultural d’este curs, una de les activitats que es va oferir per primera vegada va ser la d’una representació teatral en anglés.

§      L’activitat anava dirigida als alumnes del centres escolars de primària que anaven a participar de tot el que els havíem preparat. Els alumnes dels tallers d’anglés amb la coordinació de la professora Vanessa Franco van ser els responsables de preparar l’activitat que consistia en una obra amb titelles del conte “The Gingerbread Man”.

§      Es va fer, de manera artesanal, un escenari amb una caixa de cartró, i es van usar les imatges dels personatges del conte amb cartolina per fer les titelles.  Durant els tres dies es van fer un total de sis representacions que van ser un èxit total entre els alumnes i també els mestres responsables dels grups escolars. Tant que el director del CEIP Vicent Rius ens ha demanat si podem col·laborar en la setmana cultural del seu centre amb dues representacions de l’obra, oferiment del qual no ens hem pogut negar i ens fa molta il·lusió.

§    RECITAL HOMENATGE A MIGUEL HERNÁNDEZ

El grup d’alumnes “Les Valentes” va realitzar un recital homenatge a la figura i obra de Miguel Hernández. Aquest acte va estar protagonitzat per alumnat del grup de Base i Ges.-2:

-          Magdalena FRANCÉS PÉREZ

Carta a Josefina

-          Antonio SÁEZ MARTÍNEZ

Poema de amor- Aceituneros

-          Vicenta CASTELLÓ BELLVER y  Bonca STOYKOVA STAICOVA

Nanas de la cebolla

-          Rosario BORRÁS MORALES,  Elpidia ALVENTOSA CLIMENT y  Lidia IBÁÑEZ CLIMENT

Rosario Dinamitera

-          Amelia JUAN CALATAYUD, Mª José ALVENTOSA BELLVER I Herminia BRU CALATAYUD

”Vents del poble”

Traducció: Jorge Ballester Cerdà

-          Gemma BATALLER AUDIVERT  y  Rosa Mª PENALBA PLACES

Elegía a Ramón Sijé

-          Isabel REAL  FAYOS i  Xiomara ASENSI CALATAYUD

Niño yuntero

Música: PACO DE LUCIA

El fil conductor d’aquest acte va ser la carta que el poeta va dirigir a Josefina Manresa des de la presó, intercalant poemes dedicats als temes que tan inquietaven a Hernández: la situació de misèria i abandonament dels camperols, l’abús d’una classe social privilegiada front als més desfavorits, així com la pròpia situació de la família.

§    TALLER DE CUINA

ALCACHOFA CONFITADA CON SHITAKE, CHALOTA, AJO TIERNO, FOIE, HUEVO DE CODORNIZ Y JAMÓN

Ingredientes: 4 personas.

Para la alcachofa confitada: 4 ud. Alcachofa, 1 diente de ajo, 1 ramita de romero y de tomillo y 4 cucharaditas de aceite de oliva suave.

Para el sofrito: 100 grs. De chalota en brunoise, 100 grs. De seta shitake, 30 grs. De ajos tiernos y 4 cucharaditas de aceite de oliva, sal y pimienta.

Otros ingredientes: 4 ud. De huevo de codoniz, 4 cucharaditas de foie micuit y 100 grs de jamon ibérico.

Elaboración

•Para la alcachofa confitada: Pelar las alcachofas dejando únicamente el corazón (limpio de pelillos) y cortando la base para que se puedan colocar en una sartén de pie. Cubrir totalmente las alcachofas con el aceite. Aromatizar con las hierbas y el diente de ajo. Cocer a muy baja temperatura (65ºC). Una vez confitadas, retirar del aceite.

•Para el sofrito: Sofreir con muy poco aceite la chalota. Incorporar la seta shitake y los ajos tiernos cortados en brunoise. Si se quiere se puede flambear con coñac o ron.

•Otras preparaciones: El jamón se puede disponer en crudo o realizar un crujiente del mismo. Rellenar la alcachofa con el sofrito mezclado con el foie micuit. Disponer sobre la misma un huevo de codorniz y colocar las cuatro alcachofas en un recipiente apto para horno (sartén o cuenco de barro). Hornear hasta que el huevo haya cuajado.

Presentación

Colocar en un plato de forma armoniosa los cuatro centros de alcachofa. (opcionalmente se puede realizar una base con un puré de alcachofa, espárragos trigueros y ajos tiernos, y decorar con pesto italiano). Disponer sobre las alcachofas el jamón ibérico.

§    DINAR DE GERMANOR.

LA GASTRONOMIA A L’ESCOLA

La setmana va concloure  amb el tradicional dinar de degustació.

 Els nostres alumnes més experimentats en estes cuites gastronòmiques foren els encarregats de dur a terme aquesta aguerrida missió de preparar-nos les suculentes paelles que van ser devorades en un tancar i obrir d’ulls entre converses i rialles.

Prèviament, celebràrem el concurs de  degustació. Per a aquesta ocasió, els ingredients que obligatòriament havien d’incloure eren: per al salat, carxofa i/o carabasseta; i per als dolços, xocolate i/o carabassa.

 Les premiades  en aquest any:

-          Mª José Alventosa (Base), en l’apartat de menjar salat.

-          Mª Herminia Bru (Base), en l’apartat de menjar dolç.

Van ser gratificades amb un lot de llibres.